Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel.
Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Ac 2,1-11

Salm Responsorial

Sl 103,1ab.24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.
Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. 

1C 12,3b-7,12-13

Lectura de l'evangeli segons sant Juan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

Jn 20,19-23

"L’Esperit, l’ànima de l’Església"

Diumenge passat Jesús prometia l’Esperit Sant al seus deixebles. Avui celebrem aquesta vinguda damunt els apòstols. Un cop més fent servir imatges corporals: Se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges tal com l’Esperit els concedia de parlar. Les llengües indiquen precisament la seva capacitat per portar el missatge de Crist a tots els pobles. Ho veiem clarament en la descripció que en fa de tots els qui van sentir proclamar les grandeses de Déu en els seves pròpies llengües. El text ens fa veure com l’Esperit porta a la unió de tots els pobles, al contrari del que passà a Babel on parlant la mateixa llengua, els homes no s’entenien. L’Esperit fa dels deixebles testimonis de Crist davant tots els pobles perquè és la força i la presència activa del Senyor que porta la salvació a tot el món.
I a l’evangeli veiem una de les múltiples funcions d’aquest Esperit: El Pare us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. I ho repeteix al final: El Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. L’Esperit ens ensenya a entendre tot el que va dir Jesús i al mateix temps és qui ens dona força per a dur endavant el projecte de Jesús, el seu Regne. Per això ens cal restar oberts a l’Esperit.
I així Pau a la segona lectura pot dir: Si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. L’Esperit ens fa viure com a fills: Si visquéssiu així [seguint la carn] moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu. Vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure altra vegada en el temor sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abbà Pare. Gràcies a l’Espe rit podem i hem de viure com a autèntics fills de Déu.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi